L'holografia o dispositiu hologràfic és una tècnica avançada de fotografia, que consisteix en crear imatges sobre suport pla que per iŀlusió òptica semblen ser tridimensionals. Per fer-ho s'utilitza un raig làser que grava microscòpicament una peŀlícula fotosensible. De la interferència que es produeix entre dos feixos de llum coherents quan la llum d'un dels feixos es reflecteix en l'objecte. Quan la peŀlícula rep la llum des d'una perspectiva adequada es projecta una imatge en tres dimensions. A més, processades i iŀluminades de forma adequada, les imatges poden aparèixer sortint-se dels seus límits, enfora o endins del marc, i l'observador, sense necessitat de cap accessori, les pot veure sense discontinuïtats i variant les perspectives depenent de la seva posició. La utilització de les tècniques hologràfiques en sistemes de vídeo és un procés complex, i al segle XXIV apareix un holograma anomenat el Doctor que adquereix vida pròpia. Al segle XXII es creen televisions hologràfiques, és a dir, televisions en 3D.
Holoemissor[]
És el que hi ha a les holocobertes i a altres llocs capaços de fer imatges hologràfiques. Al segle XXVIII es crearan holoemissors mòvils.
Holocoberta[]
Una holocoberta (coneguda a La nova generació com a simulador) es una habitació de mida variable equipada amb holoemissors que conté díodes hologràfics omnidireccionals, permetent projectar hologrames. Normalment serveixen per lleure dels tripulants o per recrear fets.