El Sol.
El Sol és l'estrella principal del sistema solar, sistema esteŀlar on es troba la Terra. Es troba al quadrant alfa de la Via Làctia. El Sol és prop de la part interna del seu braç d'Orió, al Núvol Interesteŀlar Local o Cinturó de Gould, a una distància hipotètica de 7,62±0,32 kpc (24.800 anys llum) del Centre Galàctic. La distància entre el braç local i el següent braç (el de Perseus) és d'uns 6500 anys llum. Porta 4500 milions d'anys brillant, i es preveu que brillarà 5000 anys més.
Característiques[]
En el centre del Sol, la densitat és aproximadament 1,5 × 105 kg/m3, les reaccions termonuclears (fusió) converteixen l'hidrogen en heli. 3,9 × 1045 àtoms passen per reaccions nuclears cada segon. Això allibera energia que fuig de la superfície del Sol com a llum. Al segle XXII es va començar a utilitzar l'energia alliberada per la fusió nuclear en reactors de fusió com a font d'energia alternativa per a la producció d'electricitat.
Tota la matèria del Sol està en forma de plasma degut a la seva temperatura extrema. Així, el Sol pot girar més ràpidament a l'equador que a latituds altes, ja que no és un sòlid. La rotació diferencial (segons la latitud) del Sol causa que les línies del camp magnètic s'entortolliguin amb el temps, provocant la formació de les espectaculars taques solars i protuberàncies solars.
La corona solar té 10¹¹ àtoms/m³, i la fotosfera té 10²³ àtoms/m³.
Durant algun temps es va pensar que el nombre de neutrins produïts a les reaccions nuclears al Sol era una tercera part de la predicció teòrica, un problema que es denominà problema dels neutrins solars. Al final del segle XX i començament del XXI va descobrir recentment que els neutrins tenien massa, i que es podien transformar en varietats de neutrins més difícils de detectar en el camí de la Terra al Sol, les mesures i la teoria van coincidir.
Apareix a:[]
- Capítol 21 de la primera temporada de Star Trek: La sèrie original (Demà és ahir)
- Star Trek I: La peŀlícula
- Star Trek IV: Missió: Salvar la Terra