Star Trek en català Wiki
Registrar-se
Advertisement
Transporter

Transportador de la USS Enterprise (NCC-1701-D)

Un transportador, teletransportador o teleportador és una màquina que fa la teletransportació o teleportació, inventada per Emory Erickson al segle XXII.

Funcionament[]

El transportador és un objecte capaç d'aïllar els camps estructurals de la matèria, alliberar-los de la seva reclusió asimptòtica a nivells cromodinàmica i valer-se d'aquest estat indeterminat per, recrear les condicions idònies en un altre àrea de l'espai, on les estructures cromodinàmica puguin tornar a recuperar la seva reclusió asimptòtica.

La base d'aquesta tècnica és entendre que, l'important no és traslladar el mateix àtom d'un lloc a un altre, sinó reconfigurar l'espai per poder contenir la disposició adequada de l'estructura material a recrear a partir de dades informàtiques que limitin la interacció dels camps recreats per una font d'energia.

Es pot dir que un objecte teletransportat no és el mateix, cromodinàmicament parlant. Una bona analogia seria la de traslladar un vaixell de guerra, usant només plans de paper, d'un lloc a un altre del món. Els plànols es dibuixen, per exemple, a Anglaterra, on es construeix un vaixell. L'energia utilitzada per construir-lo és desensamblada, empaquetada com a energia i desempaquetada a Singapur, on reben els paquets d'energia, els plànols estructurals i la tècnica necessària per alliberar l'energia que, gràcies a aquesta tècnica, reconstruirà el vaixell en base als plànols que acompanyen els paquets. Vaixells només n'hi ha un, llevat que s'emprengui la construcció d'un nou o de l'energia capaç de replicar un altre idèntic.

Història[]

Es va començar a pensar en el teletransport quan es va descobrir l'efecte túnel dels electrons. Les bases inicials són les mateixes: tenim un objecte que ha de travessar un espai la resistència al pas de l'objecte li consumeix una energia X en el seu desplaçament, sent l'energia màxima capaç de desenvolupar l'objecte de Y, on Y < X. En descobrir que l'acceleració altera les propietats vibratòries de la matèria, es va concloure que, usant freqüències ressonants, que es pot transferir l'objecte a l'altre costat de la barrera, sempre que, tant l'objecte com la barrera, comparteixin una vibració harmònica, en aquest cas la barrera absorbirà l'objecte, presentant-se com una cosa porós i amb espai suficient per a ser travessat.

Aquestes bases suposen que s'han d'accelerar totes les partícules de l'objecte fins aconseguir l'estat harmònic amb la barrera. La reducció de les equacions que governen aquesta transformació van donar com a resultat que, n'hi havia prou amb que el teixit espai-temporal reabsorbeixi els camps de contenció de matèria, perquè quedés gravada en un registre informàtic la disposició d'aquesta integritat. Atès que el teixit espai-temporal té un potencial sobrant, els temps de reconstrucció d'aquests camps no poden superar el temps de Plank si és que no es desitja dissipar el potencial en el teixit espai-temporal (bàsicament aquest era la por de la doctora Pulaski en ser transportada) i que es perdin les partícules per l'univers, on reapareixerien disperses, a l'atzar, partícules on les condicions per recrear els camps de contenció de matèria fossin propícies. La projecció d'aquests camps fan que el teixit espai-temporal recreï el potencial a la regió estimulada de forma adequada per la tècnica que ho permet.

Per fer-ho més entenedor, és com si a una estructura corbada d'un material mecànic se la privés de la cruvatura en una de les cantonades. La tensió estructural es transmetrà per la mecànica d'aquest material. Els temps de transferència de les tensions són l'equivalent al temps de Plank. Si es trigués més a indicar la zona de recreació de la qual el material a transmetre la tensió per la seva extensió, la tendència a manifestar la corba seria faborable per l'atzar, cedint per la zona més feble. Si els temps són iguals, la tendència tornarà favorable per a la zona estructural més feble, que en el cas de l'aplicació tècnica, ha d'assumir un coeficient de ruptura inferior que el coeficient de tensió estructural de l'objecte.

Advertisement